Piulo sense vergonya, piulo en la intimitat a Twitter

Posted on

Acostuma a ser tard, els nens ja dormen o m’ho fan creure que dormen. És quan es fa fosc i la llum és baixa que piulo en la intimitat, acompanyat d’un volum baix del televisor i sovint amb un somriure als llavis que acaba amb un esclat de riure. La temptació és gran: seguir el timeline de l’etiqueta (hashtag, coixinet) #singulars dels dimarts amb en @JaumeBarbera, el #salvados amb en @jordievole el diumenge, el #grannord de l’@ainaclotet i el @rogercoma els dilluns, el #Polonia dels dijous. Abans el #bandaampla o #elconvidat de l’@albert_om11. El dissabte o el diumenge un partit del Barça també és recomanable, sota les etiquetes #fcb, #frac1 o #latdp. Però, com? Tot el programa?, tot el capítol?, tot el partit?, tuit a tuit?. Doncs jo no ho recomano, piular en aquests casos no és estar escrivint cada 30 segons al Twitter, és llegir compartint l’atenció amb el programa de televisió i també repiular.

Aquest exercici de piular mentre veus un programa de televisió és un aprenentatge que amb el temps es van adquirint uns mecanismes mentals i digitals prou bons per augmentar el nombre de twits en una fracció de temps definida. Però aquest no és el motiu del present apunt, ni molt menys; la raó principal és la de promoure el fet de piular mentre s’està veient un programa nocturn de televisió que ja de per si potser molt avorrit o molt freakie o molt divertit, o les tres coses alhora. Per exemple, un programa com Alaska y Mario (MTV España) dóna per agafar l’iPhone i llegir els twits dels avantatjats escriptors de 140 caràcters, cada piulada potser no, hi ha hashtags que poden arribar a publicar cada segon entre 70 i 100 missatges (#ThankyouSteve va assolir el 10.000 twits per segon), després llegirem en alguna piulada que l’etiqueta que hem estat seguint ha estat Trending Topic.

No aconsello llegir-los tots però pots provar-ho i és possible que després entris en la fase “el Twitter no m’agrada, m’atabala“, a mi també m’atabalaria. Mira el programa i de tant en tant llegeix els missatges que es vagin actualitzant, completaran el que has vist en aquell moment o uns segons abans, a la televisió. Amb l’iPhone o el teu smartphone aprop i per aquest canal 2.0 veuràs una altra televisió. La televisió es veu millor per Twitter i és veritat, però sense presses, amb el ritme que tu li vulguis donar. La gent a Twitter té tendència a concentrar la mala llet o la ironia, sobretot en aquelles hores de la nit en que més d’un voldria estar pensant que demà no s’ha d’aixecar aviat i el que desitjaria seria convertir-se en l’Albert Om per anar de convidat cada cap de setmana o viure com el llampat d’en Mario, que en la seva bogeria i ignorància diària comprens que és un paio molt feliç. El Twitter és el públic del plató de televisió que parla en veu baixa però que disposa d’un potent altaveu que emet des del terrat de @tv3cat mentre en Jaume Barberà ens posa tontos amb les seves editorials al Singulars.

Tenim veu, tenim 140 caràcters per dir que no estem dormint, per comprovar que estem agafant una agilitat lectora i comprensiva extraordinària. La setmana passada hi havia una etiqueta que saltava pel timeline mentre evolucionava el Singulars, deia #TOTSSOMBARBERÀ. Sí, amb majúscules, cridant. A aquelles hores de la nit, ens sentim còmodes a Twitter perquè ens deixa cridar i riure, justament com viu en Mario, rient i cridant. És la nostra rauxa nocturna que de dia agafa més seny, tot i que el català emprenyat segueix alerta, a cop de tuit.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>