Spotify saved my life tonight (*)

Posted on

depechemdLa transició dels 80 als 90 va ser dura, musicalment parlant. Servidor estudia BUP i COU a l’Institut Bisbe Sivilla de Calella del 89 al 92, i amb pocs calers a la butxaca descobreix que hi ha un disc que es diu 101 (1989) de Depeche Mode, que val una pasta perquè és doble i té cançons com Everything Counts o Just Can’t Get Enough(**). Alguns estudiants el tenen, el mostren, baveges, l’idolatres, és que és preciós de fora i de dins. Et conformes en escoltar-lo els caps de setmana a la discoteca, però no el tens a casa per seguir-lo escoltant a totes hores, a la platina o en el tocadiscos. Un cas semblant passa amb el Kick(1987) d’INXS, un disc que custodien els mateixos companys del 101. Aquests companys van vestits de negre (com ara els emo o gòtics del segle XXI), són els místics. Bé, són místics amb calers. És evident que aquest material era molt valuós per mi i la meva supervivència adolescent, però això no importava gaire als meus pares que insistien en donar més valor a d’altres prioritats; llegeixi’s estudis i derivats. He de reconèixer que els pares no van errar gaire el seu plantejament, i amb les raons que em donaven aleshores jo he hagut de ser molt-major-d’edat per arribar a les mateixes conclusions.

Si traslladem aquestes situacions al present 2013, la situació podria haver estat ben diferent: si en la negociació enlloc de demanar-los diners per comprar aquest o aquell àlbum hagués pogut proposar un preu mensual per una aplicació que em permetés escoltar tota… ep! TO-TA LA MÚSICA que desitgés i durant les hores que volgués, el concepte “il·limitat” és molt recent. Donem per fet que tindria un ordinador de sobretaula i algun dispositiu mòbil, un iPod per exemple, que els estimats Reis d’Orient haurien portat. Si hi afegim que jo faig la meva petita aportació (recordo que seria un adolescent amb un actiu de caixa escàs) i adquireixo pel modest preu de 4,99€ una meravella de la ciència i la tecnologia com és l’aplicació Shazam(***), aleshores benvolgut/da lector/a, jo podria ser un adolescent musicalment desacomplexat i amb una activitat cerebral focalitzada en els sons provinents del meu estimat iPod.

Fa 20 anys, aquells companys comptaven amb uns privilegis per sobre de la resta, obtinguts a partir d’una generosa aportació de cash familiar. El diner fàcil donava excel·lents resultats, més o menys com ara. Avui dia aquella bossa de privilegiats és més petita i hi ha un elevat nombre d’adolescents que poden sentir-se molt millor, gràcies als productes lligats al sector audiovisual que ens ofereixen empreses com Apple o Spotify, i això és solidaritat a cabassos i felicitat a granel.

Bon any 13 i que els reproductors us acompanyin!

(*). Jugant amb el títol de la cançó d’Elton JohnSomeone saved my life tonight (1975)
(**). La llista de reproducció “Spotify saved my life tonight” inclou les cançons citades a l’article i alguna més.
(***). Shazam és una aplicació per a telefonia mòbil que incorpora un servei que permet la identificació de música. (Font: wikipedia)

Article publicat a rebat.cat el 4/1/13

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>