El futbol no és així

Internet són xifres i lletres. Ara més que mai aquests dos conceptes ens serveixen per analitzar “qui-fa-què a la xarxa”. Els veterans ens poden derivar cap a la programació de fa uns anys, encara ben present, tot i que ara mateix les estadístiques són les reines del ball: números i gràfics que es revisen a diari i que ens donen informació del comportament de l’usuari al seu pas pel nostre Web, Facebook o Twitter. Aquesta disciplina o branca es coneix amb el nom d’Analítica o Analítica Web (de l’anglès Web Analytics i acceptat pel TERMCAT) i permet als que estem permanentment instal·lats davant d’una pantalla i d’un teclat explicar a partir de números freds suportats en gràfics més entenedors el què passa en un espai determinat, llegeixi’s URL.

Més d’un dia quan em toca treballar un document d’anàlisi i posteriorment exposar-lo a un client recordo la manera de fer del Mestre Puyal i el Centre de Dades de @LaTdP i deixo enrere (ben lluny!) el sensacionalista procediment d’anàlisi de la COPE o de la Cadena SER: “el United no ha hecho nada” era el resum del partit d’anada de Champions al Bernabéu, Reial Madrid 1 – Manchester United 1. Perquè el futbol no és així, almenys el futbol del Barça dels últims 10 anys ha estat del tot previsible, calculat, quadrat i si no, et faig la següent pregunta: “vas patir gaire veient el partit de la final de Champions contra el Manchester United el 27 de maig de 2009 a Roma?”. Sí, molt / No gaire / És veritat, poc! / Més aviat gens!. En tot cas, en d’altres èpoques haguessis patit molt més: Atenes, Sevilla, el mateix Wembley ’92, fins el minut 111… Una mostra més que el futbol amb els recursos que disposa avui dia és predictible si es treballa amb la planificació que s’ha fet aquests anys en el club blaugrana. La pilota no entra per atzar. N’hi ha que encara segueixen dient en veu alta que el “futbol es así” per tal d’excusar-se en les raons que ells creuen tenir per justificar fracassos esportius i sobretot de gestió. Doncs no, no és així. Podríem establir cert paral·lelisme entre la trajectòria de la ràdio en català i la del Barça del post-nuñisme: anàlisi + estratègia + qualitat = resultats.

Els culés ja no entenem l’expressió “el futbol és així“, en tot cas afirmem que “el futbol era això (abans)” i que “el futbol ja no és així (ara)” , igual que Internet era només programació i ara és també analítica. Amb les connexions d’alta velocitat a les llars, els potents dispositius individuals i els perfils hiperactius a les xarxes socials tenim un ventall d’informació per analitzar que amb les eines adequades ens permet extreure conclusions.
jvmarçPer exemple, que l’usuari Jordi Verdura amb l’IP “aaa.bbb.cc.dd” estava connectat el dimecres 13 de febrer a la connexió en directe de la cadenaser.com quan es retransmetia el partit de vuitens R. Madrid – ManU, pel que s’ha de sumar aquest usuari a l’audiència online d’aquella fracció horària i esdeveniment; i amb una eina de Social Media Intelligence que aquest oient que havien comptat per l’audiència d’aquella transmissió (dada quantitativa) no en parlava gaire bé del que havia escoltat aquella nit (dada qualitativa) i així ho expressava en una xarxa social. Xifres i lletres treballats per conèixer opinions i emocions de l’usuari. Si la SER ho té en compte arribarà un dia que faran una ràdio tan documentada, rigorosa i professional com la que fa 28 anys van iniciar un tal Joaquim Mª Puyal i Josep Maria Batllori a Catalunya Ràdio.

Article publicat a rebat.cat el 15/03/2013