Coworking pels valents

Aquest any he assistit a les VII Jornades Econòmiques a Pineda de Mar i l’Alt Maresme i he pogut comprovar que el plantejament d’aquestes jornades és remoure la consciència en pro de l’emprenedoria. La conferència d’una hora i escaig d’un coacher, d’un jove empresari o d’un aventurer (re)conegut és l’ham, l’espai és el modèlic Centre Innova, els organitzadors l’Ajuntament de Pineda de Mar i la Diputació de Barcelona, i el suport econòmic va a càrrec d’una quinzena d’empreses. Afirmo que l’acte és potent i vol jugar a primera divisió, és ambiciós i es mereix el creixement i el reconeixement que s’ha guanyat aquests 7 anys. Sóc dels que penso que un espai com el Centre Innova hauria d’estar a cada ciutat mitjana/poble gran i que la gestió del centre fos semi-pública amb un destacat protagonisme del mecenatge.

El dissabte 20 d’abril vaig assistir a la gala del primer Premi Ciutat de Calella a la Sala Polivalent de la Fàbrica Llobet, una sala perfectament preparada per a celebrar-hi actes com el del Premi i també actes com els de les Jornades Econòmiques. És veritat que és un macro-espai comparat amb l’auditori del Centre Innova, que disposa d’una capacitat màxima per poc més d’un centenar d’assistents. Els temps que estem vivint no estan per anar demanant la carta als Reis però si que hi ha unes petites observacions que vaig comprovar a Innova i que penso s’haurien de tenir en compte per atendre actes d’aquest tipus a la Sala Polivalent. Si volem tenir contents aquests joves, i no tan joves, que assisteixen a aquesta mena d’actes amb les seves tauletes, smartphones, carregadors, llibretes de paper,… l’espai hauria d’estar equipat amb unes cadires amb tauler d’escriptura, uns endolls assenyalats i a l’abast, dos canons fixes per projecció simultània i amb les pantalles (des)plegables, traducció simultània (indispensable en una ciutat turística com Calella), taula llarga per ponents, micros a taula per cada ponent, micros inalàmbrics perquè es moguin entre el públic assistent, altaveus distribuïts a tota la sala, aire condicionat, calefacció, wifi oberta, lavabos a prop i també assenyalats, màquina expenedora de cafè i pastes… És Polivalent: es pot adaptar i no ha de ser cap obstacle condicionar la sala amb la llista de requisits esmentats, es més, alguns d’ells ja hi són presents. Un espai profitós per un públic especialitzat i també per al ciutadà encuriosit, en definitiva, un espai multidisciplinar on relliguem aquest món associatiu que forma part de la nostra cultura, el comerç i el petit empresariat.

Aprofitant que en uns 6 mesos tindrem un pla estratègic d’usos de la Fàbrica Llobet-Guri seria una bona notícia que les forces polítiques de la nostra ciutat apostessin per adaptar uns metres quadrats per a instal·lar-hi un viver d’empreses o un espai de coworking pensant en un projecte de ciutat pels seus habitants: joves i no tan joves (“No és una crisi, és un reset”, @raimonsamso a les #jornadeseconomiques). En el Centre Innova hi ha cinc vivers i només n’hi ha dos que estiguin operatius, és a dir, hi ha dues empreses. Un autèntic fracàs. Espais buits en aquesta mena d’instal·lacions tan modernes i preparades és tant trist com comprovar que els anys de bonança no han estat profitosos per gestionar millor aquests espais, que haurien d’estar optimitzats i amb un alt índex de rotació. Repensar la gestió d’una estructura com aquesta avui dia és vital, per fer-la accessible i alhora rendible.

Cadascú de nosaltres mirem de fer-nos la vida més fàcil i d’optimitzar al màxim les nostres noves adquisicions. Pregunto: “Quan ens comprem un cotxe ens hi posem aire condicionat i direcció assistida?” No! Ja van de sèrie! Doncs hi ha instal·lacions que haurien de portar de sèrie un equipament mínim pensat per als seus usuaris. Això, sempre ho ha fet molt bé la indústria de l’automòbil: adaptar-se a les necessitats del seu client, invertint molt en R+D i oferint tecnologia a l’usuari. Durant anys, i encara avui dia, els espais de recerca i desenvolupament s’han concentrat a les ciutats, al voltant de les universitats i centres de recerca (lògic, normal, rendible, correcte!), però el que plantejo és la necessitat d’habilitar espais per petits emprenedors (el talent és arreu!), amb necessitats molt bàsiques (internet, horaris flexibles de treball, cuina comunitària…) i en ciutats com la nostra han d’existir aquests metres quadrats adaptats i destinats als nous empresaris del segle XXI, perquè tal com diu @Pau Garcia-Milà, “no hi ha un lloc ideal per emprendre”, però si posem facilitats a que emprenguin a prop de casa, tenim més opcions que es creï riquesa al nostre voltant, per exemple llocs de treball i tot el que d’aquí se’n pot derivar.

Puc arribar a entendre, però no comparteixo, que en els anys de creixement desfermat no s’hagi parat prou atenció a aquestes necessitats, però en aquests moments i tal com insistia l’@albert_bosch a les #jornadeseconomiques “té valor ser valent quan les coses et van malament, no quan et van bé“. És l’hora de ser valents. Autoritats, ens ho pensem o ens hi posem?.

 

Article publicat a rebat.cat el 25/04/2013