RIP Robin Williams. Una monitorització a les xarxes.

La mort aquesta matinada de l’actor Robin Williams ens ha fet aixecar amb el peu canviat a primera hora del matí. Alguns vam conèixer la notícia ahir abans d’anar a dormir, pel sol fet de tenir el mal costum d’anar a dormir a “les tantes”. Les xarxes en van plenes fa unes hores i tot fa preveure que el recorregut dels condols no sigui gaire més llarg, en el temps i l’espai digital. Ahir la notícia queia sobre les 6 PM als Estats Units.

Aquest post pretén ser un breu i lleuger anàlisi del que ha estat passant aquestes hores a les xarxes socials. I també un petit homenatge personal al personatge que ha entrat més d’una vegada a casa i n’ha sortit deixant un bon regust i un somriure als llavis. Descansa en pau, pallasso Robin!

Aquí va doncs, l’anàlisi d’aquest fet rellevant i global a la xarxa.

  • La xarxa que conté més informació del fet és, com era previsible, Twitter. L’ús d’etiquetes (hashtags) i paraules clau (keywords) per si soles fan que aquesta xarxa social predomini sobre la resta de xarxes. A tenir present la segona posició de YouTube sobre la tercera, Facebook. El setè art es casa amb la vídeo-píndola en un dia com avui.

twitter-robin-williams

  • Un 62% del tuits son retuits, per tant el volum d’informació que es mou està originada per un 37% dels usuaris que escriuen sobre aquest fet. Aquest 37% llegeix i clica; el 62% reflexiona, escriu i clica.

shares-robin-williams

  • Més de la meitat dels usuaris que mantenen aquesta conversa són dones (56%). Si bé no podem parlar de gran diferència (50-50), si que es visualitza un augment de la participació de les dones en una xarxa social “més” d’homes. Robin Williams agradava més al sector femení que al masculí?…

demographics-robin-williams

  • 4 de cada de 10 publicacions està feta des d’un  iPhone i 3 de cada 10 des d’un dispositiu Android. Només un 17% de la informació està enviada des d’un ordinador de sobretaula. L’agost té aquestes coses…

dispositius-robin-williams

  • Les etiquetes i paraules clau, deixen entreveure que la pel·lícula Mrs. Doubtfire va calar més que la resta de filmografia de Robin Williams 😉

 

    • Hashtags (etiquetes)

 

    • Keywords (paraules clau)

keywords-robin-williams

 

  • La geolocalització de la informació emesa pels usuaris als Estats Units es focalitza principalment a l’estat de Califòrnia, amb l’11% del total de publicacions. El 7% surt des de Texas i Nova York. Els Estats interiors estan sobre l’1%. Hollywood rep l’impacte i s’activen les xarxes.

location-usa-robin-williams

 

Aquestes dades han estat extretes de l’aplicació online keyholehttp://keyhole.co/

Mandela i Reed

Què tenen en comú aquests dos homes? Que són morts. Bé, sense reforçar la seva vessant solidària o artística d’entrada pot semblar un plantejament una mica macabre. No vol ser-ho, evidentment. Una altra característica que els uneix és que han mort en un moment en què la tecnologia és més domèstica que mai i que el volum de condolences que han rebut no hagués estat el mateix 5 anys enrere. Els que teniu comptes oberts a les xarxes socials haureu publicat algun missatge de condol per alguna d’aquestes dues personalitats i si no l’heu escrit segur que us ha passat pel vostre timeline algun missatge d’un company vostre a Facebook, Twitter, Instagram…

Fa pocs dies en una xerrada a Tordera sobre canals de participació ciutadana referits a les xarxes socials i a les aplicacions mòbils ens preguntàvem per què el Facebook, com el tió, havia entrat a tantes famílies i la resposta era aquesta: “perquè és molt fàcil”. És fàcil obrir un compte nou (només cal un correu electrònic i una contrasenya), es fàcil seguir les instruccions per pujar una foto, fer un comentari, agregar nous amics, etc… Aquesta facilitat es converteix en viral alhora de la successió d’esdeveniments globals com els casos que comentem aquí. La pèrdua d’aquests personatges estimats i referents en els seus respectius camps fa que el dol també sigui global i alhora es comparteixi a la xarxa i entri a cada casa: “has vist el Facebook? Ha mort Lou Reed…”

Aquest dol és efímer. Els milers de missatges a la xarxa que ballen solidaris al ritme de la publicació dels diaris de “l’endemà”, unes 48 hores. De fet, això no és nou, tots tenim molt present un exemple molt clar: hi ha un conflicte bèl·lic en una regió del món i els telenotícies, les ràdios, tertúlies i diaris en van plens durant unes setmanes, i de cop i volta hi ha un dia que no se’n parla més i al cap d’uns dies ens ve al cap aquell conflicte que pel fet de no parlar-ne als mitjans ens sembla que ja no estarà vigent, però en el fons en som plenament conscients que segueix existint però que hi ha una notícia més “important” que ara marca l’agenda del dia a dia. Doncs el dol digital seria més o menys el mateix: en un període molt curt de temps l’opinió dels usuaris 2.0 es focalitza en aquell esdeveniment, tot més ràpid, la quantitat d’informació és major, exponencial, viral i l’expressió dels missatges és íntima i personal però compartida.

Seguirem vivint moments intensos i tristos, amb plors davant de la pantalla per la pèrdua d’icones globals. Als 60 assassinaven JFK i els plors eren davant d’un televisor en blanc i negre d’algun veí, amb tota la família veient les imatges de Dallas i ara podem rebre la mala notícia en el metro camí de la feina en el nostre dispositiu mòbil. Potser res ha canviat, potser estem una mica més sols…

Article publicat a rebat.cat el dia 09/12/2013