RIP Robin Williams. Una monitorització a les xarxes.

La mort aquesta matinada de l’actor Robin Williams ens ha fet aixecar amb el peu canviat a primera hora del matí. Alguns vam conèixer la notícia ahir abans d’anar a dormir, pel sol fet de tenir el mal costum d’anar a dormir a “les tantes”. Les xarxes en van plenes fa unes hores i tot fa preveure que el recorregut dels condols no sigui gaire més llarg, en el temps i l’espai digital. Ahir la notícia queia sobre les 6 PM als Estats Units.

Aquest post pretén ser un breu i lleuger anàlisi del que ha estat passant aquestes hores a les xarxes socials. I també un petit homenatge personal al personatge que ha entrat més d’una vegada a casa i n’ha sortit deixant un bon regust i un somriure als llavis. Descansa en pau, pallasso Robin!

Aquí va doncs, l’anàlisi d’aquest fet rellevant i global a la xarxa.

  • La xarxa que conté més informació del fet és, com era previsible, Twitter. L’ús d’etiquetes (hashtags) i paraules clau (keywords) per si soles fan que aquesta xarxa social predomini sobre la resta de xarxes. A tenir present la segona posició de YouTube sobre la tercera, Facebook. El setè art es casa amb la vídeo-píndola en un dia com avui.

twitter-robin-williams

  • Un 62% del tuits son retuits, per tant el volum d’informació que es mou està originada per un 37% dels usuaris que escriuen sobre aquest fet. Aquest 37% llegeix i clica; el 62% reflexiona, escriu i clica.

shares-robin-williams

  • Més de la meitat dels usuaris que mantenen aquesta conversa són dones (56%). Si bé no podem parlar de gran diferència (50-50), si que es visualitza un augment de la participació de les dones en una xarxa social “més” d’homes. Robin Williams agradava més al sector femení que al masculí?…

demographics-robin-williams

  • 4 de cada de 10 publicacions està feta des d’un  iPhone i 3 de cada 10 des d’un dispositiu Android. Només un 17% de la informació està enviada des d’un ordinador de sobretaula. L’agost té aquestes coses…

dispositius-robin-williams

  • Les etiquetes i paraules clau, deixen entreveure que la pel·lícula Mrs. Doubtfire va calar més que la resta de filmografia de Robin Williams 😉

 

    • Hashtags (etiquetes)

 

    • Keywords (paraules clau)

keywords-robin-williams

 

  • La geolocalització de la informació emesa pels usuaris als Estats Units es focalitza principalment a l’estat de Califòrnia, amb l’11% del total de publicacions. El 7% surt des de Texas i Nova York. Els Estats interiors estan sobre l’1%. Hollywood rep l’impacte i s’activen les xarxes.

location-usa-robin-williams

 

Aquestes dades han estat extretes de l’aplicació online keyholehttp://keyhole.co/

Sobre triatlons digitals

És diumenge, són 3/4 de vuit del matí. Trec el cap pel balcó i veig els últims triatletes anant cap a marc i em venen al cap un seguit de pensaments que tot seguit exposaré.

Detecto moltes similituds entre una triatló i en el que ella s’hi respira i els temps digitals que estem vivint. Fa uns anys, d’aquest esport que ha arrelat tan fort a Calella en sentíem a parlar per TV3 un dia a l’any quan feien l’Ultraman a tal ciutat i en tot cas parlaven de Maratons (de New York, de London, de Boston, …) i allà hi veies l’Arcadi Alibés. Allò era el màxim al que aspirava un runner amateur. En canvi ara sembla que una triatló la pugui fer qualsevol amateur; enteneu-me, quan ja fa 3 o 4 triatlons que veus passar per davant de casa, molts esportistes amateurs, no professionals, nedant 3,8 km, fent 180 km sobre la bicicleta i finalment pelant-se una Marató (42,195 km), sembla un pim-pam de diumenge. Doncs no (evidentment!), és un sobreesforç humà extraordinari que per molts, com un servidor, no el podem ni arribar a imaginar, ens veiem a poca distància de la sorra de la platja al cap d’uns minuts de l’inici de la cursa dient “no, jo ja no puc més.. ara surto…”. Bé, és un esforç físic i psíquic ben valorat aquest inici de segle que fa uns anys enrere podria haver estat rebutjat o criticat.

Fa uns dies Google va celebrar el seu 15è aniversari i si mirem enrere, en els seus inicis, veiem que el canvi era passar de la cerca habitual que fèiem a Yahoo! o Netscape o Altavista a la de Google i ens meravellava els pocs segons que trigava a fer-la. Una novetat, un canvi, un repte, una adaptació important en temps de força calma digital tot i que estem parlant dels temps de la caiguda de les puntcom (Terra, Napster), però si ho relacionem amb el que estem vivint els últims 6 anys és incomparable. Estem immersos en una multitriatló digital: Facebook, Twitter, Google+, LinkedIn, Gmail, Skype, WhatsApp, … i en el dia a dia tenim una quantitat elevadíssima d’informació que ens passa pel davant de la multitud de pantalles que tenim a l’abast.

Aquesta triatló digital vindria encapçalada per les tres proves diàries més dures. El Twitter seria la mostra de la prova inicialment dura i amb la que experimentes i veus que allà hi ha el millor de l’era actual: informació valuosa, màxima actualitat i també diversió i entreteniment. És dur, molt. Cal entrenament i constància perquè no és el medi més còmode on ens agradaria moure’ns. Twitter pot arribar a ser el nostre principal motiu per conèixer els nostres límits a les xarxes socials. Podria ser el Swim.

El Facebook, és aquella prova diària que sembla fàcil però que t’ocupa prou hores i pensaments, sembla que no el treballes perquè no demana molt esforç però en el fons hi estàs dedicant moltes hores, potser massa, però també serveix d’entrenament i se’t fa prou agradable. Hi tens uns jocs online que et permeten entrenar amb els companys de xarxa. Sempre trobaràs algun company que et semblava que voldria jugar però que prefereix entrenar mirant les fotos dels seus companys d’EGB, cadascú fa el seu entrenament personal com creu. Podria ser la Bike.

Finalment, els grups de WhatsApp. Són la cerca dels límits psicològics, el “fins on puc arribar”, el “em queda poc, ho aconseguiré” però sempre hi ha un nou WhatsApp. La prova definitiva que si la superes seràs un Finisher. Qui ens hagués dit fa 10 anys que estaríem pendents d’enviar i rebre missatges curts amb la velocitat que ho fem i en qualsevol situació. Seria el Run.

En definitiva, per tot cal un aprenentatge, una digestió dels nous conceptes, un entrenament i també una intuïció per fer de les nostres aficions una activitat d’alt rendiment, i sembla que els temps que estem vivint, o bé ens ho demanen o bé nosaltres n’hem fet aquesta interpretació que si bé en principi sembla arriscada i excessiva, també és palpable que una majoria silenciosa es posa les piles per fer aquestes animalades reals o virtuals. Benvinguda #challengebcn, ens seguim a Instagram!.

Article publicat a rebat.cat el dia 06/10/2013